Terrassa Meteo (#TRSmeteo): estació meteorològica de Terrassa, a la plaça Nova (41.558818, 2.015029).

Glossari de meteorologia

Vocabulari del temps explicat en una línia: anticicló, isòbara, ensemble, llevantada, medicane i molt més, amb l'article on s'explica cada concepte.

Alisis
Vents que bufen de l'est a la zona tropical i acumulen l'aigua càlida del Pacífic cap a l'oest. Quan s'afebleixen, l'aigua càlida s'escampa fins al Perú i apareix El Niño. Més informació: El Niño i La Niña.
Altocúmul
Núvol mitjà (aproximadament entre 2 i 7 km) en forma de flocs agrupats en bandes. Sovint és el «cel empedrat» de la dita. Més informació: Tipus de núvols: baixos, mitjans i alts.
Altostrat
Núvol mitjà en forma de vel gris. Darrere seu, el sol es veu com a través d'un vidre glaçat. Més informació: Tipus de núvols: baixos, mitjans i alts.
Anticicló
Zona d'alta pressió, la A dels mapes del temps. L'aire hi tendeix a baixar, s'escalfa per compressió i costa que es formin núvols. No vol dir sempre bon temps; a l'hivern pot deixar boira i dies grisos. Més informació: Isòbares, anticiclons i depressions.
Boira
Núvol estratiforme en contacte amb el terra. Al Vallès és habitual a l'hivern, quan l'aire fred s'embassa a les planes. Més informació: Tipus de núvols: baixos, mitjans i alts.
Borrasca
Zona de baixa pressió; en el llenguatge de cada dia, sinònim de depressió. Les de les nostres latituds (extratropicals) tenen el nucli fred i viuen sobretot dels contrastos de temperatura. Més informació: Què és un medicane.
Cirrostrat
Núvol alt en forma de vel, fet de cristalls de gel. Pot dibuixar un halo al voltant del sol o de la lluna. Més informació: Tipus de núvols: baixos, mitjans i alts.
Cirrus
Núvol alt en forma de filaments, fet de cristalls de gel. Si van augmentant i la nuvolositat s'espesseix, pot indicar que s'acosta un front. Més informació: Tipus de núvols: baixos, mitjans i alts.
Cúmul
Núvol de desenvolupament vertical. Si l'aire és prou inestable, pot créixer fins a convertir-se en un cumulonimbus. Més informació: Tipus de núvols: baixos, mitjans i alts.
Cumulonimbus
El núvol de tempesta. Creix en vertical i travessa tots els pisos; pot portar xàfecs intensos, llamps, calamarsa i ratxes fortes. Més informació: Tipus de núvols: baixos, mitjans i alts.
Depressió
Zona de baixa pressió, la B dels mapes del temps. L'aire hi tendeix a pujar, es refreda i el vapor es pot condensar en núvols i pluja. Indica una situació potencialment més inestable, però no pluja segura. Més informació: Isòbares, anticiclons i depressions.
El Niño
Fase en què l'aigua del Pacífic equatorial està més càlida del normal. Es declara quan l'índex Niño 3.4 supera mig grau per sobre del normal durant uns quants mesos. A la Mediterrània, la seva influència és feble. Més informació: El Niño i La Niña.
Enclusa
Part alta d'un núvol de tempesta que s'escampa en horitzontal quan el creixement vertical topa amb una capa estable. Marca la fase madura de la tempesta. Més informació: Com neix una tempesta.
Ensemble
El mateix model meteorològic executat moltes vegades, cada cop amb petites variacions. Si les simulacions coincideixen, la previsió és fiable; si s'escampen, la incertesa és alta. Més informació: Ensembles: moltes prediccions en lloc d'una.
ENSO
Sigla d'El Niño-Oscil·lació del Sud, el cicle del Pacífic equatorial amb tres fases (El Niño, neutra i La Niña). Cada episodi dura mesos i torna cada 2 a 7 anys, aproximadament. Més informació: El Niño i La Niña.
Escala Celsius
Escala de temperatura en què l'aigua es glaça a 0 °C i bull a 100 °C, a pressió atmosfèrica normal. És la que es fa servir a gairebé tot el món. Més informació: Per què Celsius i no Fahrenheit.
Escala Fahrenheit
Escala de temperatura en què l'aigua es glaça a 32 °F i bull a 212 °F. Es fa servir sobretot als Estats Units. Per passar de °C a °F, °F = (°C × 1,8) + 32. Més informació: Per què Celsius i no Fahrenheit.
Estela de condensació
La ratlla blanca que deixen els avions. Són cristalls de gel que es formen quan el vapor dels motors es congela en l'aire molt fred de les capes altes. En anglès, contrail. Més informació: Per què hi ha ratlles al cel.
Estrat
Núvol baix (base fins a uns 2 km) en forma de capa grisa. Més informació: Tipus de núvols: baixos, mitjans i alts.
Estratocúmul
Núvol baix en forma de flocs agrupats. Més informació: Tipus de núvols: baixos, mitjans i alts.
Gradient de pressió
Com canvia la pressió en una distància. Com més juntes van les isòbares, més fort és el gradient i, habitualment, més fort bufa el vent. Més informació: Isòbares i les ventades.
Grau de perill
Número de l'1 al 6 dels avisos de Meteocat. Combina el llindar que es pot superar (baix als graus 1-3, alt als 4-6) i la probabilitat que passi. Més informació: L'escala de perill de Meteocat (1-6).
Gregal
Vent del nord-est. Sovint acompanya les llevantades. Més informació: Què és una llevantada.
Halo
Anell de llum al voltant del sol o de la lluna, causat pels cristalls de gel d'un cirrostrat. Més informació: Tipus de núvols: baixos, mitjans i alts.
Hectopascal (hPa)
Unitat de pressió atmosfèrica dels mapes del temps. Les isòbares sovint s'hi dibuixen de 4 en 4 hPa. Més informació: Isòbares i les ventades.
Inestabilitat
Situació en què l'aire càlid de prop del terra té a sobre aire prou més fred, de manera que una bombolla d'aire puja sola. És un dels tres ingredients d'una tempesta, amb la humitat i una empenta. Més informació: Com neix una tempesta.
Inversió tèrmica
Situació en què l'aire de prop del terra és més fred que el de sobre. A l'hivern, amb anticicló, l'aire fred s'embassa a les planes i deixa boira i dies grisos al Vallès. Més informació: Isòbares, anticiclons i depressions.
Isòbara
Línia del mapa del temps que uneix els punts amb la mateixa pressió atmosfèrica. Són com les corbes de nivell d'un mapa de muntanya, però de pressió. Més informació: Isòbares, anticiclons i depressions.
Kelvin
Unitat de temperatura del Sistema Internacional, la de la ciència. Comença al zero absolut (0 K són −273,15 °C). Més informació: Per què Celsius i no Fahrenheit.
La Niña
Fase en què l'aigua del Pacífic equatorial està més freda del normal. És la fase oposada a El Niño. Més informació: El Niño i La Niña.
Llevant
Vent de l'est. A Terrassa arriba del mar i, si és persistent, porta pluja abundant. Més informació: Què és una llevantada.
Llevantada
Temporal de vent de llevant, del mar cap a la costa, que bufa de manera persistent durant hores o dies. Porta pluja persistent en una zona àmplia i temporal de mar. Més informació: Què és una llevantada.
Llindar d'avís
Quantitat a partir de la qual un fenomen es considera perillós, com 20 o 40 mm de pluja en 30 minuts. Cada avís de Meteocat en té un de baix i un d'alt. Més informació: L'escala de perill de Meteocat (1-6).
Medicane
Cicló mediterrani híbrid; neix com una borrasca però agafa trets dels ciclons tropicals, com el nucli càlid i la forma gairebé rodona. També se'n diu medicà. Més informació: Què és un medicane.
Migdia solar
Moment en què el sol arriba al punt més alt del cel. A Terrassa, de mitjana, cau cap a les 12:52 amb l'hora d'hivern i cap a les 13:52 amb la d'estiu. Més informació: Hora d'estiu o d'hivern tot l'any?.
Model determinista
Una sola execució d'un model, que dona una sola previsió. És el contrari d'un ensemble, que n'executa moltes. Més informació: Ensembles: moltes prediccions en lloc d'una.
Model meteorològic
Programa que divideix l'atmosfera en una graella i calcula, casella a casella, com evolucionarà. Els més coneguts són l'ECMWF (europeu) i el GFS (nord-americà). Més informació: Per què els models no diuen el mateix.
Nimbostrat
Núvol baix molt gruixut, de pluja persistent, que pot ocupar diversos pisos alhora. Més informació: Tipus de núvols: baixos, mitjans i alts.
Nucli càlid
Quan el centre d'un cicló és més càlid que el seu voltant. És un tret dels ciclons tropicals i dels medicanes; les borrasques de les nostres latituds tenen el nucli fred. Més informació: Què és un medicane.
Probabilitat de precipitació
Proporció de simulacions d'un ensemble que donen pluja; si 30 de 50 en donen, és a prop del 60%. No vol dir que plogui al 60% de la ciutat ni durant el 60% del dia. Més informació: Ensembles: moltes prediccions en lloc d'una.
Radiació nocturna
La calor que el terra emet cap amunt durant la nit. Amb el cel serè s'escapa cap a l'espai i refresca més; els núvols i la humitat en retornen una part cap avall. Més informació: Per què els núvols fan nits més caloroses.
Resolució d'un model
Mida de les caselles de la graella d'un model. Com més petita és la casella, més detall, però també més càlcul. Més informació: Per què els models no diuen el mateix.
Sublimació
Pas directe de gel a vapor, sense passar per aigua líquida. Per això les esteles s'esvaeixen en pocs segons quan l'aire de dalt és sec. Més informació: Per què hi ha ratlles al cel.
Xaloc
Vent del sud-est. Sovint acompanya les llevantades. Més informació: Què és una llevantada.